LOGÍSTIC@

La necessitat dels EPI femenins no neix ni de bon tros amb la LPRL95, sinó molt abans. Durant la II Guerra Mundial es van reclutar moltes dones per servir als seus països, i no només com cosidores o infermeres.

Un cas molt cridaner va ser el de Marina Mijáilovna Raskova, un pilot soviètica que va participar en la Segona Guerra Mundial. Se li atribueix la creació de tres regiments aeris de dones que van arribar a realitzar aproximadament 30 000 missions en el Front Oriental.

Però abans d'embarcar-se en la seva primera missió va haver de carregar-se de fil i agulla per arreglar el seu equip de protecció, perquè ningú havia pensat que els guants que li van facilitar li quedarien enormes i que hauria d'emplenar les botes amb paper de diari per no semblar una espècie de pingüí coix al caminar. Així que Marina va agafar tot el que necessitava i es va fer el seu propi vestit a mida. Un tall per aquí i dos pegats per allà van ajudar a Marina a ser igual que els seus companys, en deures i en drets.

Setanta anys i una Llei de Prevenció de Riscos Laborals més tard, encara no ha arribat el dia en què els EPI femenins siguin una mica normalitzat. El cridaner cas de l'agent de policia morta a Vigo fa diversos mesos per no portar armilla antibales és un clar exemple que posa de manifest el molt que ens falta encara per fer.

Font: "Gaceta de Protección Laboral"